“No t’ho creguis a la primera ” és el títol d’un dels programes del Quequicom,  dedicat a explicar allò que ja explicàvem fa anys des del Programa de Mitjans Audiovisuals, la diferència entre imatge i realitat , de forma metodològica.

A la mateixa web de TV3 ens expliquen el contingut del programa:

Cada vegada més, amb les noves tecnologies, és més fàcil crear històries i fins i tot fer-les passar per reals. A “Quèquicom” s’ensenyen alguns trucs per canviar la realitat que ens envolta i enganyar l’espectador.

També donen una classe de llenguatge audiovisual a uns nens de l’escola Sant Ignasi de Barcelona. Un personatge que fa d’explorador actua davant els nens mentre la Samantha el grava i les imatges també es reprodueixen en una televisió. El grup ha de comparar el que fa el personatge amb el que veuen per la tele. I s’adonen que escalar una paret és simplement arrossegar-se per terra i inclinar la càmera.

Els efectes també poden ajudar a explicar millor una història sense tergiversar-la. És el cas dels chromas que s’utilitzen als informatius. La Samantha xerra amb el corresponsal a París de TV3, Toni Cruanyes, i explica per què es pot incrustar la imatge que es vulgui damunt un color predeterminat. Habitualment, aquest color predeterminat és un to de verd que costa de trobar a la natura. Per exemple, la pell humana no el té, aquest to. Electrònicament, es diu a la càmera que tot el que tingui aquest to de verd el faci transparent. A partir de llavors ja es pot incrustar la imatge que es vulgui.

També expliquen com és l’efecte de la publicitat que envolta els camps de futbol i que per televisió es veu aixecada. Tot és qüestió de perspectiva. La publicitat en realitat està col•locada a terra, amb la lletra o imatge molt deformada. Això és així perquè, de lluny, des del punt de vista de la càmera es vegi bé i, a més, en posició vertical.

Amb la cap de Comunicació de l’Escola Massana, Glòria Bonet, s’endinsen també en el món de la fotografia i analitzen les cames de Carme Chacón, que van aparèixer en una revista en una posició anatòmicament dubtosa. A més, la reportera Samantha Vall apareix també parlant a la contraportada d’un diari amb un petit parany que l’audiència haurà de captar. I al final del programa, el presentador Jaume Vilalta dóna les claus de per què el cervell estalvia energia i es fixa en el que en aquell noment creu important, passant per alt canvis que es produeixen de manera molt suau. A més, el presentador Jaume Vilalta explica la influència de l’enquadrament, el muntatge i la postproducció en la percepció de la realitat per part de l’espectador. Tot això, amb l’exemple de l’agressió de Mourinho a Tito Vilanova.

I el podeu veure a

http://www.tv3.cat/videos/3930490/No-tho-creguis-a-la-primera

Ja vam fer una entrada al respecte, de la que destaquem un llibre que pot ser complementari.

La capacitat que el cinema,  l’audiovisual, la  imatge en moviment, el multimèdia, en general i en qualsevol de les seves variants i nomenclatures té d’abstracció de la realitat el converteix en llengatge propi que enriqueix les activitats d’aula a través del seu coneixement i pràctica. Tant és així que seqüències cinematogràfiques com l’anterior pràcticament no necessiten comentaris.

L’any 1999 el Programa de Mitjans Audiovisuals ( PMAV ) publicava 5 llibres monogràfics amb activitats didàctiques directes per aplicar a l’aula,  per a educació infantil, primària i secundària, que pretenia desmitificar l’audiovisual per a poder explicar, entendre i practicar dins les aules. Són més de 12 anys de distància, però moltes de les seves activitats descrites es van convertir també en uns clàssics encara presents a les aules , que van ser testimonis en les succesives edicions dels Premis de Vídeo escolar.

Aprendre a mirar: Les primeres passes. Els audiovisuals a l’Educació infantil

Index:

Activitats generals:

Imatge fixa:

Imatge seqüencial:

Imatge en moviment:

Els sons:

Activitats i orientacions adreçades al professorat:

Fonts d’informació:

A Ateneu tenim també un mòdul que complementa aquestes informacions dins del curs ” DCS1 – Les competències comunicatives aplicades a les àrees curriculars. Educació secundària”.

Des del portal Edu3 també tenim un clip de vídeo ” Aprendre a mirar, les primeres passes “, que dóna imatge a moltes de les activitats de les que parlem per a portar a terme a l’aula.