La Viquipèdia defineix NAS com (de l’anglès Network Attached Storage) el nom donat a una tecnologia d’emmagatzematge dedicada a compartir la capacitat de rebost d’un ordinador amb d’altres….. a través d’ una xarxa (normalment TCP/IP), fent ús d’un Sistema Operatiu optimitzat per a donar accés amb diferents protocols.

D’una forma menys academicista podem definir el terme com a un aparell que fa la mateixa tasca, entre d’altres,  que actualment estan fent les unitats P, T i S que tenim instal·lades al servidor de centre. És a dir, un disc dur compartit que dona diferents accesos i permisos a diferents clients.

Podem definir 3 tipologies de NAS, de cara al centre, que encara que pròpiament NO siguin les 3 un NAS per definició, poden cumplir funcions similars:

1.- Un disc dur simple, connectat per USB a un ordinador, que té permisos compartits de lectura i escriptura. És la solució  més barata, però no la millor, o la més optimitzada. En termes generals podem començar la seva adquisició a partir d’uns 70 € ( en endavant ).

2.- Un disc dur connectat en xarxa a un commutador ( switch ). S’acosta més a la idea de “NAS” , sense ser-ho. Es pot accedir al disc des de qualsevol ordinador de la xarxa a través de la seva IP.  Podria servir-nos, perfectament, a un centre.

3.- Un NAS pròpiament dit. La diferència amb els anteriors casos 1 i 2 radica en que:

  •  Dóna sentit ple al seu nom en anglès, emmagatzematge en xarxa.
  •  Al ser un dispositiu de xarxa més, té connexió directa al commutador ( switch ) o bé enrutador (router), i augmenta la seva velocitat, donat que pot ser a un 1000, velocitat màxima de treball de molts dels commutadors que es tenen als centres.
  •  El problema d’espai deixa de ser un problema, donat que tenen “escalabilitat”, poguent-se afegir diferents unitats , si calen, conformant , o bé diferents unitats dins del Nas, o bé sumant tot l’espai dels diferents discos en una sola unitat ( tecnologia RAID, que per a descriure-la necessitaríem una entrada a banda )

  •  Disposa de programari automatitzat per a crear còpies de seguretat.
  •  Soporta impresores en xarxa i, per la mateixa tecnologia, permet connectar, a banda, discs USB per a compartir ( utilitat redundant, naturalment ).
  •  Soporta funcions de servidor web, sempre i quan disposem de IP pública fixa i les configuracions adients a l’enrutador i servei adsl ( i ho sabem configurar , que NO és senzill )
  •  Soporta la funció de servidor multimèdia ( difondre àudio i vídeo dins de la xarxa ).
  •  Creació d’usuaris, carpetes i grups personalitzats.
  •  Disposa d’un sistema operatiu propi, que encaixa perfectament amb els sistemes operatius de les màquines a les que dona servei.
  •  Capacitat de poder-se afegir-ne noves funcionalitats.
  • El processador propi ( la seva velocitat i característiques ).

I en què cal fixar-nos si volem comprar un NAS ?

  • En la quantitat de discs durs que és capaç de gestionar ( 2 discs de 2 Tb sumen 4 “Teres” de dades, suficients per a creació de còpies de seguretat ). A més discs, més car.

  • El programari associat, depenent del fabricant. TOTS els NAS tenen un programari propi, que fa de sistema operatiu.
  • Que la seva connectivitat sigui a 1 Gb ( 1000) per RJ 45 ( el fil de xarxa ) , tot i que gairebé la totalitat ja ho és.

És senzill configurar un NAS ?

En les seves opcions bàsiques i mínimes, sí, entenent un NAS com un simple disc dur en xarxa. Per a aprofitar totes les capacitats a través del seu programari associat, cal tenir uns coneixements mitjans o alts de xarxa.

I de preus ? En funció de les característiques que citem, i d’altres, poden anar des dels 70 € ( disc dur a banda ) fins a milers d’euros. Sempre és aconsellable una marca reconeguda en aquest segment ( com a qualsevol compra ).

Advertisements