El núvol informàtic evoca una imatge plena de dades digitals volant entre els núvols i ballant al ritme del vent.   Podria ser una matàfora, però de fet és una realitat, sempre que transformem els núvols en centres de magatzems de dades, en llocs situats a qualsevol punt del planeta.

Fins no fa massa temps ( i de fet fins l’actualitat ), el treball sobre un document de text no tenia més possibilitat de treball que amb un ordinador, dins d’una carpeta, sigui ” els meus documents” o alguna de similar. En l’era del núvol o cloud computing el mateix document escrit per exemple amb un google docs no s’enregistra al “nostre” ordinador, sinó “al núvol” ( en qualsevol dels servidors de la xarxa google destinats a l’efecte ( que de fet sempre és per triplicat com a pròpia mesura de seguretat interna de goggle ).

Com a resultat, l’eina queda separada de la màquina, donat que mentre tinguem accés a la “xarxa”, podrem treballar aquest document des de qualsevol ordinador, sense haver necessitat que tingui instal·lat un determinat programa.

Com a conseqüència, l’ordinador només actuarà com a un útil que ens permet l’accés a la xarxa. D’aquí l’aparició d’ordinadors que no necessiten tanta potència de gestió, en aquest tipus d’operacions, com poden ser els tablets i els netbooks. D’altres tipologies de màquines, amb programaris que no treballin “al núvol”, no restaran la seva necessitat de ser.

I com sempre diem , tot i que existeixen serveis “al núvol” molt fiables, no deixem mai de tenir una còpia dels nostres arxius importants en un USB en local, per no haver de lamentar res. Ull especialment amb les dades “sensibles”.  Millor que protegir amb seguretat una foto delicada, o una base de dades sensible, és NO posar-la al núvol.  Per a la resta, el núvol ens podrà servir perfectament i amb força garanties.

Advertisements