Google no para. Per als que estem seguint una mica, des del punt de vista educatiu, tot el que Google ens pot aportar a les aules, ens resulta molt difícil tan sols poder relatar tot el que existeix a la disposició dia rera dia a la xarxa.

Ens sentim meravellats de veure com idees senzilles es poden posar a la pràctica tan sols amb “voler-ho fer” ( i amb tot el que Google té com a empresa, és clar ).

Aquest cop Google ens ha sorprés amb un camí que ja va començar tal com ja us vam informar el 15 de gener del 2009, similar a la digitalització en alta qualitat d’algunes de les obres del Museu del Prado. Ara li toca el torn a poder-nos passejar per algunes de les principals sales dels principals museus que ells han considerat així.  Art Project. 17 sales d’art, entre les que es troben, entre d’altres, The Metropolitan Museum of Art, l’ Hermitage, el Palau de Versalles, el Rijksmuseum, la Tate Britain, el Reina Sofía i el Thyssen.

Tal com llegim a La Vanguardia “Google los ha recogido con una resolución de 7.000 millones de píxeles (una calidad de imagen 1.000 veces superior a la de las cámaras digitales convencionales), lo que permite ver con visión microscópica los detalles del trazo y el craquelado de las obras. A estas imágenes se suman las de otro millar de obras que se pueden ver virtualmente colgadas de las paredes de sus museos, acompañadas de las explicaciones que expertos y comisarios de arte exponen mediante vídeos de YouTube de unos tres minutos de duración.”

“Mattos aseguró que el Art Project nace con la vocación de ampliarse en el tiempo y de llegar a otros museos importantes que todavía no están en la lista. Las ausencias más significativas son el Louvre y elMuseo del Prado.”

La forma de “recórrer” les sales no ha de suposar cap problema per a qui ja estem acostumats a Google maps.

Hem “entrat” dins del quadre de la Venus de Boticelli, hem ampliat i es pot admirar  a pantalla completa aquest detall ( i encara no està al màxim de zoom):

Entre d’altres moltes coses, el fet de poder “passejar” pels museus amb una certa idea sobre la escala dels quadres que es poden contemplar ja és tot un encert. A nivells inicials de Primària la idea de la “realitat” del que es veu a través de les imatges, sobretot les dels llibres, que no tenen punts de referència respecte del que realment són, fa que sovint no es pugui tenir una idea real de les mides de les pintures.

No serà mai igual en cap cas parlar de les mides físiques de “La Gioconda” que les de “El Guernica”, però això resulta de per sí difícil de veure si no s’han vist a la realitat. Més encara si és una foto, sense cap referència sobre les seves mides. Si no ho acabeu d’entendre, mireu ara la foto d’aquí abaix, d’un camaleó i pregunteu a l’aula quan creuen que mesuren els camaleons. Us portareu una sorpresa. La majoria de les seves espècies no mesuren més de 20 centímetres.