Continuant amb la sèrie d’articles que vam començar la sessió passada, seguirem amb una pregunta clàssica que ens arriba des dels vostres centres educatius i també a nivell particular. Quina càmera ens comprem ?

By amateur_photo_bore

Segurament és la pregunta que més cops ens han fet i més sentim. A poc a poc la cultura digital avança en tots els terrenys. També en el camp fotogràfic. La rebaixa de preus i la necessitat testimonial de reflectir la tasca que es porta als centres ha fet que el recurs fotogràfic, tot i que tingui necessitat dels permisos d’imatge corresponent, sigui un recurs habitual.

Hallowen a la ZER Francolí

La gran quantitat i qualitat de la oferta en tots els sentits ha fet que els pressupostos siguin baixos per a poder, com a centre, pensar en compres de similar factura.

Encara , com a Àrea Tic i als Seminaris de la demarcació territorial de Tarragona ens arriben amb una certa continuïtat , consultes relacionades amb aquest aspecte, que si bé no són senzilles de respondre, per la seva mutabilitat de marques i models , presenta paràmetres bàsics de resposta que sí podem compartir amb vosaltres.

La tecnologia dins de l’aula comença pel propi domini en l’àmbit personal.  Quan el tema tecnològic resta dominable, pot interactuar el component pedagògic.  Per a poder tenir les idees una mica més clares, podem passar per aquests punts, i respondre les següents preguntes.

1.- Per a què volem la càmera ?

En la majoria dels casos dels que parlem, serà per a tenir testimoniatge de les pròpies activitats de centre, actes , cel·lebracions, sortides, i, en la minoria dels casos, tasques d’observació dins de l’aula.

2.- De quin pressupost parlem ?

Complicat tema el dels pressupostos. En la majoria dels casos , entre 100 i 200 euros pot ser un pressupost adient per a l’ús escolar que desenvoluparem amb la càmera. Altre tema serà si tenim projectes concrets, necessitats específiques o coneixements tècnics previs que puguin correspondre a fer ús de tecnologies més cares.

Arriscar-se a despeses més altes ha d’implicar necessàriament un coneixement més gran tant de les necessitats tècniques que ens calguin fer servir com dels usos al centres que portarem a terme. També cal pensar que en termes tecnològics la caducitat queda accelerada i cal treure un rendiment adequat a la despesa. En el cas que tinguem un pressupost de 400 euros, per exemple, caldrà meditar si no és millor comprar , en funció de la necessitat, dues càmeres de 200, o bé comprar ara una de 200 i reservar per més endevant una despesa de similar pressupost.

Tot estarà mediatitzat per la necessitat de la tasca a portar a terme, doncs també es pot donar el cas de la necessitat de fer servir un nombre alt de càmeres dins de l’aula, motiu pel qual pot reflexionar-se sobre si altres aparells substitutius, com poden ser web-cams o similars, poden fer la mateixa tasca, però en major nombre d’aparells a igualtat de despesa econòmica.

3.- De quina tipologia de càmera parlem.

Dues són les grans tipologies que ofereix el mercat , i una tercera que hores d’ara està a mig camí i encara no queda totalment definida.

Les càmeres compactes són les que ja es disposen com a dotació de centre. Presenten un tamany molt adequat a la necessitat de reflectir esporàdicament activitats de centre. No tenen més dificultat que deixar-les en mode automàtic, engegar i fer clic, doncs venen preparades per a no haver de disposar de coneixements tècnics que dificultin el seu ús primerenc. Disposen de tot el més bàsic per a fer la fotografia i normalment s’encarreguen elles de triar els millors paràmetres que calguin en funció de les condicions de llum on es faci la fotografia, així com d’altres ítems. Disposen també de “modes” de treball especialment preparats, com el mode “retrat”, “grup”, o “paisatge” en els que, movent tan sols una roda o fent un clic preparem , també automàticament, la càmera a totes uns funcions programades que afavoriran determinades tipologies de fotografia. Altres tipologies d’ajustaments més manuals o específics, en la majoria dels casos no serà posssible o estaran molt limitats.

A les càmeres compactes existeix un mode de treball, en la majoria dels casos, que és el mode “manual” que també pot ser un punt de partida per a qui vulgui començar en el tema de la fotografia digital i que pugui servir per a entendre determinats paràmetres. Seran limitats, però poden ser bàsics per a entendre el funcionament bàsic dels camps bàsics que defineixen una imatge digital: quantitat de llum i temps.

El gran segon grup de càmeres fotogràfiques serà d’ús minoritari en un centre escolar, a no ser que estem parlant d’una necessitat específica o d’un centre amb Batxillerat Artístic o de quelcom similar. El grup de les càmeres rèflex comença dins del rang dels 500 euros ( aproximadament ), en qualsevol de les seves marques del mercat, i pot seguir incrementant-se de forma senzilla, fins a milers d’euros. La fotografia amb aquestes càmeres passa a un altre nivell , de categoria superior, on , a banda de millorar la qualitat de la imatge, la possibilitat d’interactuar amb els controls manual o semi-automàtics i el canvi d’objectius, també presenta el gran inconvenient del pes que cal arrosegar, el volum de l’aparell ( oblidem-nos de portar-la a la butxaca, com en el cas d’una compacta ),  un elevat cost econòmic i la necessitat d’un tracte molt més delicat per la precisió dels components.

4.- I quines marques són bones ?
Tot depenent de si parlem de càmeres reflex o compactes, sí cal anar a parar a les marques de sempre, encara que només sigui pel tema de garanties i continuïtat de recanvis o bateries.  No sempre una marca serà símbol de qualitat, donat que disposen de diferents models amb diferents prestacions i preus.
Tot i així:  Canon, Nikon, Sony, Olimpus, Panasonic, Pentax… poden ser algunes de les marques més representatives del mercat, tant de compactes com de Reflex.  Sense cap ordre.

5.- A més megapíxels més qualitat ?
Decididament, no. La mesura dels megapíxels no és garantia única de qualitat. És només una de les 3 ó 5 prestacions que cal mirar en una càmera. Gran quantitat de megapíxels , en combinació amb un objectiu mediocre ( sigui en rèflex o en compacta ) donarà un resultat mediocre. Les prestacions que ens volen fer entrar pels ulls els fabricants, corresponen a prestacions d’àmbit professional, donat que per a una fotografia en paper de 10×15 centímetres, poden ser necessaris únicaments 2 ó 3 megapíxels d’informació.

6.- Piles o bateria

Pot ser una decissió trascendental en càmeres compactes. A les rèflex sempre són bateries. Però a les càmeres compactes alguns models funcionen amb bateries i d’altres amb “piles”.
Si la càmera funciona amb bateria, té l’avantatge que la càrrega i duració serà major, però normalment caldrà comprar una segona, per si de cas
Si la càmera funciona amb amb piles, té l’inconvenient que la duració sempre serà més petita, però l’avantatge serà que mai us faltarà una botiga on comprar un joc de piles per a seguir fent clics. Sempre serà aconsellable mirar els miliampers de càrrega, per a que tinguin més càrrega de l’habitual ; que siguin d’io-liti i millor tenir un carregador dedicat a aquesta tasca.

7.- Òptica i zoom.

És un dels punts forts que cal considerar, la seva lluminositat marca el preu del producte, a banda de la quantitat de zoom. A número ” f ” més baix, òptica més lluminosa i preu més alt. Aquest concepte és vàlid tant per òptiques de càmeres compactes  com de rèflex.

En quant al zoom, l’aspecte a considerar és si és òptic o digital. El zoom òptic és el més “bo”, donat que el digital no és real. És una dada a considerar i llegir com a característica important.

8.- Raw o jpg. El format “universal” de treball amb fotografies és el jpg. El “raw” és quelcom així com el format fotogràfic per excel·lència, però només disponible a les càmeres rèflex.

9.- Utilitat  retardador. Gairebé totes les màquines el porten, però pot ser una utilitat a treballar al centre, amb combinació amb un trespeus. Permet disposar de 10 segons per a que la persona que fa “clic” també pugui posar-se a la fotografia abans de ser disparada.

10.- Un darrer consell és: un cop es tingui un pressupost i les ganes, endavant i no feu cas d’allò de sempre i “espera’t, que sortirà un nou model”, doncs si fem cas de la premisa, mai podríem comprar res, si realment estem interessats, tenim el pressupost i està presa la decisió.

11.- Teniu a la vostra disposició no només les planes web oficials de les cases comercials, que us donaran ampliada notícia de totes les novetats, sinó també portals específics compartius entre models de càmeres ( http://www.testfreaks.es/camaras-digitales/ ), així com fòrums específics de fotografia (http://www.ojodigital.com), en diferents nivells de marques ( www.nikonistas.com, http://www.canonistas.com )  i profunditat de comentaris i tutorials ( http://www.cursofotodigital.es, http://www.geofflawrence.com/esp/lecciones_de_fotografia.htm ) , i milions de fotografies per a inspirar-nos ( http://www.flickr.com/creativecommons )

12.- Sigui quin sigui el model que es seleccioni, a banda de les ajudes de la xarxa, la lectura dels manuals d’instruccions sempre resultarà imprescindible.

Advertisements